dimarts, 14 de juny del 2011

Coneixent més a Dalton



Autodidacte, des de molt jove exercí com a mestre en diverses escoles; el 1793 s'instal·là a Manchester, on continuà fent classes particulars i investigant. Donà conferències i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permeté d'entrar en contacte amb els principals homes de ciència britànics de l'època. Al 1794 publicà una memòria amb el títol Extraordinary Facts Relating to the Vision of Colours, on és esmentada per primera vegada la peculiaritat òptica coneguda amb el nom de daltonisme i en són descrites les característiques, que observà en ell mateix i en unes altres persones.
Al 1803 publicà la llei sobre les pressions parcials en un opuscle titulat Absorption of Gases by Water and other Liquids, i poc temps després descobrí, independentment de Joseph Louis Gay-Lussac, que tots els gasos posseeixen el mateix coeficient de dilatació. Dalton avançà les primeres idees sobre l'estructura atòmica des d'una concepció purament física, a la qual fou conduït per mitjà dels seus estudis de les propietats físiques de l'atmosfera i de diversos gasos.

Diari de classe IV: Els Elements

Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics. Des del punt de vista atòmic, un element són un conjunt de partícules formades per un o dos àtoms iguals.
Dalton  va crear una teoria amb la que va poder explicar les lleis ponderals i va deixar clara la definició d’element químic. Alguns punts importants de la teoria de Dalton són:
  1.  Els elements estan constituïts per àtoms consistents en partícules separades i indestructibles.
  2.  Els àtoms d'un mateix element són iguals en massa i en la resta de qualitats.
  3. Els àtoms de distints elements tenen diferents massa i propietats,
  4.  Els compostos es formen mitjançant la unió d'àtoms dels corresponents elements en una relació senzilla. Els «àtoms» d'un determinat compost són a la vegada idèntics en massa i en la resta de propietats.



Per últim posse la taula periòdica dels elements, que mostra el elements que existeixen:

    dijous, 19 de maig del 2011

    Diari de classe III: Destil·lació del vi

    El vi, com tots sabem, és una veguda alcoholica, però per fer unes altres com el vodka és necessita aquest alcohol i per conseguir-lo han de destilar el vi.

    Primer aboquem el vi al matràs, calfem el matràs fins que al termòmetre marque els 60ºC (temperatura on l'alcohol comença a evaporar-se), l'alcohol que s'haja evaporat eixirà per una vàlvula i es ficarà dins d'un tub en forma d'espiral, on aquest tub estarà en contacte amb una corrent d'aigua que farà que el gas es condense i que per l'extrem oposat ixca l'alcohol (ja en forma líquida) i caigui a l'altre matràs.




    diumenge, 15 de maig del 2011

    Diari de classe II: Les Substàncies pures i les mescles (hetereogènies i homogènies)

     iUna substància pura és aquella que sempre té les mateixes propietats. Per exemple l'or, doncs totes les propietats són iguals (densitat, punt de fusió...)

    Les substàncies que no són pures són mescles. Les mescles estan formades per diferents components i poden ser mescles hetereogènies (s'identifiquen els components) o mescles o disolucions homogènies (no sìdentiquen els components).
    Exemple de mescla hetereogènia: un bol de cereals del desdejuni (podem diferenciar els cereals de la llet).
    Exemple de mescla homogènia: café amb llet (no es diferencia el café de la llet).



    Les monedes d'or són substàncies pures doncs tindran les mateixes propietats que qualsevol altre objecte fet amb or.






    La paella és una mescla hetereogènia doncs podem diferenciar algun dels seus ingredients (gambes, un llimó, clotxines, pèsols arroç...)






    El café amb llet és una mescla homogènia doncs no es diferencien els components

    dimecres, 9 de març del 2011

    Diari de classe III: Model de tots els gasos

    Els gassos estan formats per partícules o corpusculs, que es mouen en qualsevol direcció. Aquestes partícules estan separades unes d'altres. Els corpusculs colpegen les parets del recipient on estan. A més, els corpusculs o partícules amb l'augment de temperatura del gas, la seua velocitat és major i els seus cops són més forts (més pressió). I entre cada partícula hi ha buit.

    Diari de classe II: Característiques dels gasos

    ·Ocupen tot l'espai (Difusibilitat).
    ex: els perfums. A temperatura ambient, si els deixes destapats es volatilitzen fàcilment i tendeixen a ocupar tot l’espai mesclant-se amb l’aire.

    ·Al calfar-se es dilaten.
    ex: Quan tenim una pilota poc unflada i la deixem a un lloc amb altes temperatures, al cap del temps l'  aire de dins de la pilota s’ha calfat i fa que la pilota estiga més unflada

    ·Fan pressió sobre les parets del recipient on estan.
    ex:un neumàtic, que estàn plens d'aire i aquest aire fa una gran pressió i permet que el cotxe rode.

    ·Es comprimeixen i s'expandeixen amb facilitat ( compressibilitat)
    ex: omplim una xeringa d'aire, tapem el forat per on ix l'aire e intentem pujar l'èmbol. Veurem que sols podem muntar-lo una mica. I quan deixem de fer força a l'embol aquest tornarà a la seua posició.